avanç brutal i disruptiu, però no és la panacea”, recorda Pedro Alsina. Perquè la tecnologia ARNm no val per a tot. En principi, hem de recordar que només serveix quan tens com a objectiu una proteïna; si es tracta d’una altra molècula, no és eficaç. Però també s’ha discutit molt sobre l’estabilitat i la dificultat que té per a introduir-les en les cèl·lules i que expressin l’antigen. “Són problemes que s’han anat resolent”, aclareix Jaime Pé-rez, que recorda que, en un primer moment, les vacunes ha-vien d’estar congelades a una temperatura molt baixa i s’havien d’utilitzar en quatre o cinc dies. “Ara mateix es mantenen esta-bles per refrigeració normal durant 10 setmanes, i hi ha inves-tigacions en camí perquè no necessitin conservació en fred o puguin estar permanentment a la nevera, i això en facilitarà la distribució”, assegura. Més enllà de la temperatura, hi havia dues grans traves per a desenvolupa aquestes vacunes: la primera era que, quan t’ino-culen un ARN estrany, el sistema immunitari no el reconeix com a propi, se’n defensa i produeix una resposta molt potent per impedir que es repliqui i pugui produir les proteïnes [similar al que es produeix en un cos quan es rebutja un òrgan trasplan-tat]. “Però els dos premis Nobel van fer un descobriment clau: es tractava de substituir una molècula de l’ARN per una altra, i amb això s’evitava aquesta resposta tan potent del sistema immunita-ri”, assenyala Jaime Pérez. L’altra trava era que, per l’acció d’uns enzims que el destruïen, no era fàcil que l’ARN s’introduís en les cèl·lules. “S’havia d’acon-seguir que pogués passar per sota del radar, i es va aconseguir envoltant l’ARN d’una partícula nanolipídica [com una capa de greix], de manera que pogués arribar bé al citoplasma”, expli-ca Pedro Alsina. Aquests dos descobriments es van fer entre el 2018 i el 2019. “Si la pandèmia hagués estat tres anys abans, no hauríem pogut disposar de vacunes eficaces en tan poc de temps”, conclou l’expert. Les noves investigacions Continua llegint Les noves investigacions Actualment s’està treballant per a aconseguir expandir el portafolis de vacunes d’ARN missatger a altres malalties infeccioses, i també oncològiques i patologies rares genètiques. Càncer. Aquesta tecnologia fa anys que està en investigació i ha demostrat ser prometedora en el camp de la immunoteràpia del càncer. Bàsicament, se centra a estimular una resposta immunitària específica contra les cèl·lules canceroses. De moment, hi ha resultats favorables en assajos preliminars d’una teràpia amb ARNm contra el melanoma, i es pensa que podria estar disponible en menys d’una dècada. Així mateix, s’investiga una vacuna d’ARNm en combinació amb fàrmacs convencionals per a abordar el càncer de pàncrees i de fetge. Això sí, no hem de pensar que s’està fent una vacuna que ens protegirà de desenvolupar un càncer (vacuna preventiva), sinó per fer que el sistema immunitari reaccioni a cèl·lules tumorals (vacuna terapèutica). “La producció és complexa, ja que cal disposar d’una mostra de tumor i sang, seqüenciar aquestes mostres, comparar-les amb una anàlisi bioinformàtica i, finalment, seleccionar els antígens per a produir la vacuna”, informen des de l’Hospital Clínic de Barcelona. Virus respiratori sincicial (VRS). Aquest virus afecta principalment el sistema respiratori, especialment en nadons, infants i adults grans. És la vacuna amb tecnologia ARNm que està més avançada. De fet, Moderna ja ha iniciat la presentació de sol·licituds d’autorització a les agències sanitàries després d’haver demostrat en fase 3 una eficàcia del 83,7% en adults grans. Malària. Des de fa dècades, s’han fet molts intents per aconseguir una vacuna efectiva de llarga durada contra aquesta malaltia, que causa més de mig milió de morts cada any. Ara, a diferència de les vacunes tradicionals, que “només contenen petits fragments d’una proteïna de la malària, les vacunes d’ARNm codifiquen una proteïna de la malària completa; això pot generar una resposta immunitària més àmplia”, assenyala Lauren Holz, investigadora de la Universitat de Melbourne. VIH. S’ha investigat durant anys en la consecució d’una vacuna contra el virus d’immunodeficiència humana (VIH), fins ara sense resultats positius. Un dels problemes per a una vacuna preventiva és que es tracta d’un virus que muta molt, per tant s’hauria d’estar canviant constantment. Pel que fa a una vacuna terapèutica, resulta complex, ja que el sistema immunitari de les persones amb VIH està molt compromès. En aquests moments hi ha assajos clínics amb les vacunes d’ARNm i es pensa que els pròxims anys hi haurà una vacuna efectiva. Grip. “S’ha estat investigant durant dos anys sobre aquest tema i s’estan fent estudis en fase 3. No hi ha necessitat urgent, perquè no estem en una emergència com va passar en la pandèmia”, assenyala Jaime Pérez. Un grup de la Universitat de Pennsilvània està intentant aconseguir una vacuna universal contra tots els subtipus de la grip alhora i han obtingut resultats prometedors, però encara en ratolins. Malalties minoritàries. Anèmia falciforme, borrèlia … Es pensa que en menys de 10 anys hi haurà teràpies basades en ARNm per a malalties minoritàries, i que es podrà identificar la causa genètica d’una malaltia, editar-la i reparar-la fent servir aquesta tecnologia. Continua llegint