La mateixa celebració, però sense conseqüències mes no van lligades necessàriament a haver-se’n passat amb la quantitat de menjar ingerit. Les digestions difícils poden ser cròniques, independentment de l’estil de vida i d’uns hàbits ali-mentaris saludables. És un trastorn que s’anomena dispèpsia i que afecta un 25% de la població general. “Les mateixes molès-ties que caracteritzen l’empatx poden aparèixer també de ma-nera crònica i fins i tot després d’uns àpats molt lleugers. La ma-jor part de les vegades és degut a una infecció per Helicobacter pylori, un bacteri que colonitza l’estómac i s’associa al desenvo-lupament de gastritis crònica i úlceres”, explica la portaveu de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestius (FEAD). “Hi ha persones que poden tenir un retard del buidatge gàs-tric crònic per patologies com la diabetis, que afecta el siste-ma nerviós de l’estómac, i dificulta la seva funció. També pot haver-hi una hèrnia de hiat (és com tenir la porta de l’estómac sempre oberta), que afavoreixi el reflux gastroesofàgic amb menjars habituals. Altres vegades pot haver-hi una hipersensi-bilitat que generi molèsties amb la digestió d’aliments saluda-bles. Però el més convenient, quan es repeteixen aquests símp-tomes de manera constant després de la ingesta d’aliments, és consultar amb un metge per a valorar i descartar que no hi ha-gi qualsevol patologia”, indica l’especialista en aparell digestiu Blanca Sampedro. Senyals que és una cosa seriosa. Menjar excessivament, per definició, és ingerir més enllà del que el cos necessita per a nodrir-se, i això depèn de cada persona. Tri-plicar les calories que necessitem en un sol àpat definitivament ho és. Quan es tracta de transgressions ocasionals, no repetides, en un o dos dies, l’estómac va recuperant la seva funció i permet tornar a la situació anterior sense conseqüències severes per a la salut i amb una resolució completa dels símptomes. “Com sempre, en medicina, l’important és la periodicitat amb què es porten a terme les coses. Les ingestes copioses i abundants de manera oca-sional no solen comportar riscos per a la salut, tret de les ingestes massives de drogues, incloent-hi l’alcohol”, recorda l’especialista de l’aparell digestiu María del Mar Calvo. També es considera un factor de risc tenir un problema car-diovascular –sobretot per l’excés de sal que es consumeix en aquests àpats– o diabetis, ja que aquests aliments poden ele-var els nivells de sucre en sang i, si no es té un bon control de la malaltia o es desconeix, es pot produir una descompensació. També cal tenir en compte que en els estómacs de les persones de la tercera edat i en els nadons hi cap molt menys menjar, per tant omplir-los en excés durant aquestes festes pot causar-los molèsties serioses, inclosa l’alteració del son. A més a més, els mals de panxa i els vòmits que es poden desencadenar després d’un empatx són sempre més perillosos en ancians o en nens petits, ja que tenen més risc de deshidratar-se o que sorgeixin altres complicacions. Als estómacs d’ancians i nadons hi cap menys menjar, per tant l’excés pot causar-los molèsties serioses, inclòs l’alteració del son. Continua llegint La mateixa celebració, però sense conseqüències Així pots prevenir l’aparició de l’empatx. 1. Alerta amb les sensacions de sacietat A l’estómac d’una persona de complexió mitjana hi caben dos litres d’aliment –entre sòlids i líquids–; per això, si ens passem d’aquesta quantitat en una sola ingesta ja estarem sobrecarregant aquest òrgan i tindrem més possibilitats de començar a sentir els símptomes de l’empatx. Aquestes xifres ens poden donar una idea del que significa “passar-se’n amb la quantitat de menjar”, però el fonamental és ser conscient de la sacietat, de quan un està ple. 2. No reservar-se per al sopar No hem d’evitar menjar durant tot el dia per donar-nos un homenatge al sopar. Aquests dies, els especialistes recomanen continuar fent –encara que de manera lleugera– els tres àpats del dia. 3. Dissenyar un menú saludable El menú dels àpats de Nadal es pot programar amb plats preparats amb tècniques que aportin menys greix que els arrebossats o els fregits. La planxa, els ofegats, els bullits, les papillotes o les coccions al forn són les millors tècniques per a aquestes dates. 4. Compte amb els entrants Per començar, hem d’intentar introduir opcions saludables i proteiques –vegetals o marisc– i evitar els greixos dels embotits. Les carns més grasses es poden deixar per als dinars i recórrer al peix per als sopars. 5. Vigilar les racions i les begudes Cal servir-se racions petites i beure molta aigua durant l’àpat, ja que així disminuirem les vegades que recorrem a la copa de vi o a altres begudes alcohòliques (que no hidraten). 6. Menjar lent L’entrada d’aire mentre mengem pot generar més gas i distensió abdominal, per això es recomana menjar a poc a poc i no acalorar-se en les discussions familiars mentre es menja. 7. Mastegar bé La saliva conté amilasa, un enzim que comença a descompondre el menjar des de la boca. Si no masteguem a poc a poc, l’estómac haurà de fer més esforç per suplir el treball de l’amilasa, de manera que produirà més àcid i augmentarà l’acidesa. 8. Triar unes bones postres Es poden menjar torrons i polvorons amb moderació, però el millor és treure sempre fruita per a les postres i així podrem tenir també l’opció saludable. Aquests dies es recomana la pinya, que és antiinflamatòria i ens pot ajudar en la digestió. Continua llegint