LA PERSPECTIVA EUROPEA DE LA IMMIGRACIÓ 62 Des de la promulgació de la primera S i bé aquestes intencions aparei- xen a les diferents lleis d’es- Llei d’estrangeria l’any 1985, els trangeria, la LO 7/1985 i la LO objectius principals de tots els 4/2000 (i les seves modificacions successives: la LO 8/2000, la LO poders executius han estat dos: 14/2003 i LO 2/2009), els dos lluitar contra la immigració irregular objectius esmentats sembla que encara estan pendents de resoldre al nostre país. i controlar els fluxos migratoris. Fins a l’any 2005, s’havien fet a Espanya dife- Dr. Marc Giménez Bachmann rents procediments de regularització d’immi- grants. Aquests procediments de regularitza- Ponent de la Comissió cions massives de ciutadans es van trobar amb d’Estrangeria i Nacionalitat dos problemes. D’una banda, l’efecte crida que del Col·legi Oficial de Gestors tenien, que feien que es regularitzés un gran Administratius de Catalunya nombre de ciutadans irregulars, però també que molts es desplacessin a Espanya amb la finalitat de regularitzar-se i, en no complir els requisits, s’hi quedessin després de manera irregular, tot esperant que s’activessin altres procediments. I, d’altra banda, la reticència d’Europa al fet que es facin aquest tipus de procediments. Fruit de la necessitat, i a partir de les diferents sentències que s’anaven dictant en els procedi- ments judicials, la jurisprudència va començar a crear uns procediments que, a partir de la LO 4/2000, es van començar a incloure a la nor- ma i que s’han anat ampliant fins al recent RD 629/2022. Lesfigures que s’han anat creant són les autoritzacions de residència per circumstàn- cies excepcionals, que permeten als ciutadans que compleixin els requisits establerts per a cada tipus d’arrelament sol·licitar un permís de residència i de treball i passar d’una situació d’irregularitat a tenir residència legal a Espanya. Comptem així amb un arrelament social inicial, l’arrelament laboral modificat l’any 2022,els supòsits de causes humanitàries, l’arrelament familiar o de col·laboració amb la justícia i l’ar- relament recent per formació. Si sembla, a priori, que Espanya és una porta d’entrada de ciutadans estrangers, molt sovint beneficiats per l’idioma, veurem a continuació que d’altres països tenen situacions similars a la nostra. AIREGNARTSE