GESTORIA l’economia. Existeix un consens entre les grans entitats econò- miques sobre la seva existència i, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, la inversió per corregir-lo arriba als 50.900 milions d’euros. Una de les necessitats més 33 urgents és la xarxa de Rodalies catalana, que cada dia fan servir milers de persones per despla- çar-se al lloc de treball. Algunes actuacions porten anys de retard, com l’estació de la Sagrera, o s’han reactivat recentment, després de moltes reivindicaci- ons, com el desdoblament viari de l’R3. D’altres projectes prioritaris que la Cambra ha identificat són el Corredor Mediterrani, actuaci- esdevinguin grans empreses. En aquest sen- ons a la xarxa viària de la Regió tit, un dels grans obstacles de les empreses per Josep Metropolitana de Barcelona per solucionar els créixer és l’excés de burocrcia. L’Administracióà Santacreu embussos que es formen, per exemple, al Vallès, té un problema endèmic en aquest aspecte i no és llicenciat o la definició del futur de l’Aeroport de Barcelo- està aprofitant prou la tecnologia per simplificar en Medicina na, que avui continua essent una incògnita. els tràmits. i doctorat en Organització Barcelona segueix essent avui un pol d’atracció A Catalunya, s’han creat iniciatives com la d’Empreses. de talent internacional? Com podríem reforçar “finestreta única”, però el problema coint- encara més aquesta posició? nua existint. Cal entendre que una pime o una Segons l’Observatori Barcelona, un estudi que start-up sovint no té ni els recursos ni el temps publiquem cada any junt amb l’Ajuntament de per completar tots els tràmits que se li poden Barcelona, la ciutat és la novena més atracti- requerir. Això castiga la seva productivitat i, en va del món per treballar-hi i figura entre les conseqüència, la seva capacitat de continuar primeres deu ciutats en captació de talent digital. creixent en el mercat. Barcelona és una ciutat cosmopolita i als darrers anys s’ha consolidat com un gran pol d’atracció En el terreny de les start-ups, hem observat que de talent. una via de creixement que tenen és crear siner- gies amb grans empreses. Les empreses emer- Cal destacar també la confiança que inspira la gents són una gran font d’innovació que d’altres ciutat en el camp de la inversió internacional, empreses poden aprofitar. Cal crear espais que atès que Barcelona és la setena zona geogràfi- estimulin aquesta simbiosi i la transferència de ca del món en captació de projectes d’inversió coneixements entre ambdues parts. estrangera. A més, a l’àrea de Barcelona ja s’han instal·lat prop de 100 hubs tecnològics i centres Pel que fa a les infraestructures, quines serien de desenvolupament i innovació. les necessitatsmés ugernts? En primer lloc, que l’Estat compleixi els seus Aquest èxit és degut a factors com ara el fet de compromisos. Les últimes dades que hem cone- comptar amb universitats, centres de recerca i gut és que l’any 2022 la inversió executada aCa- escoles de negocis de prestigi internacional, però talunya va suposar noés el 42% del que s’havim a també a la celebració a la ciutat de congressos pressupostat, mentre que la mitjana estatal com el Mobile World Cogress. Hem de mantenin r regionalitzada era del 73,2%. Hem de corregir aquesta fortalesa, i per a això necessitem refor- aquest dèficit d’inversió ja que és també un pro- çar la col·laboració entre empreses, institucions blema estructural que castiga la competitivitat de i administracions, i tenir unes infraestructures ATSIVERTNE