l’economia i, per tant, fa de portaveu de l’activi- Molts dels nostres àmbits d’actuació contri- tat econòmica davant les administracions. Això bueixen a donar resposta a aquests reptes. Per dona una dimensió més transversal a la nostra exemple, tenim acords amb entitats financeres missió de representació i servei. Actuem com a per facilitar a les empreses vies de finançament agents econòmics. a mida per tal que puguin mantenir la seva liquiditat, i assessorem les empreses que volen També cal destacar la xarxa de cambres de co- exportar els seus productes a d’altres mercats o 32 merç a escala internacional. Comptem amb una que es necessiten digitalitzar. xarxa a la zona mediterrània, coordinada per l’Association of the Mediterranean Chambers of A més d’aquesta dimensió de prestació de ser- Commerce and Industry (ASCAME), que aplega veis, la Cambra fomenta la col·laboració publi- unes 250 cambres de 23 països del Mare Nostrum; co-privada, col·labora amb les administracions Eurochambres, amb més de 1.700 cambres eu- i publica regularment estudis i anàlisis de gran ropees, i la International Chamber of Commerce, prestigi que ajuden a comprendre aquests reptes que agrupa les cambres de 130 països. i guiar les polítiques públiques per tal de do- nar-hi solució. Quins són els reptes principals que afronta el sector empresarial a Barcelona i a Catalunya? El teixit empresarial català es compon, en gran El repte principal ara mateix és probablement part, de petites i mitjanes empreses, però tam- l’increment dels costos de finançament per bé de grans empreses i multinacionals. Quins l’enduriment de la política monetària. Altres aspectes hauríem de canviar o millorar perquè problemes que arrosseguen les empreses són la cada dia sigui un teixit més fort? manca de personal qualificat i fer-se un forat en Catalunya és una economia de petites i mitjanes un mercat cada vegada més globalitzat i compe- empreses, la qual cosa no és negativa en si, però titiu. Finalment, destacaria la inversió en R+D i la nostra aspiració és quees pi es i les start-ups la integració de les tecnologies que s’obren pas, com ara la IA. Cal entendre també un problema estructural que afecta el progrés econòmic de Catalunya, que té a veure amb el sistema de finançament territo- UN DELS REPTES ÉS QUE MOLTES rial. L’actual no és ni equitatiu ni transparent i, per tant, des del nostrepunt de vista, no és just ‘START-UPS’ ACONSEGUEIXIN i s’ha de reformar. Naturalment, aquest tema també concerneix el món empresarial. CONVERTIR-SE EN GRANS I la Cambra, com pot ajudar a resoldre aquests EMPRESES” reptes amb èxit? Un metge Tan bon punt fou investit, celona i doctor en Organitza- mèdic de l’Hospital del Mar de Josep Santacreu es va referir ció d’Empreses per la Univer- Barcelona i també fou director de confiança al negoci familiar del seu avi,sitat Politècnica de Catalunya, general de l’Hospital Quirón. per al teixit que li va permetre entrar en Santacreu sempre ha estat contacte amb la Llotja de vinculat amb la responsabili- Des de l’any 1997 fins al 2023, empresarial Cereals, i va esmentar una de tat social corporativa. Santacreu va ser conseller català les grans lliçons del seu pare: delegat de DKV Seguros, on la importància d’establir rela-Per exemple, fou promotor l’any 2000 va impulsar la cions comercials basades en la de Metges sense Fronteres a Fundación Integralia DKV, confiança. Espanya i impulsor de la Fun- que treballa per la inclusió dación Edad&Vida. En el camp sociolaboral dels qui pateixen Llicenciat en Medicina per la de la salut, Santacreu fou malalties cròniques/degene- Universitat Autònoma de Bar- nomenat l’any 1988 director ratives. ATSIVERTNE