GESTORIA F ruit de les manifestacions En segon lloc, i també de gran transcendència públiques realitzades pel perquè, a més, hi estem obligats per algunes re- Ministeri de Treball als darrers solucions externes recents: la revisió del siste- temps, de les resolucions ma d’acomiadament clàssic nacional. I, si bé ja recents i esperades que han estàvem preparats per a dos canvis importants aparegut més enllà de les previstos inicialment: d’una banda, reforçar la nostres fronteres –ja siguin del Tribunal de causalitat en els supòsits d’extinció de la relació Justícia de la Unió Europea o del Comitè laboral i, de l’altra, eliminar l’acomiadament Europeu de Drets Socials–, del propi Pla anual automàtic de les persones amb discapacitat 61 normatiu per al 2024, publicat fa pocs dies, i sobrevinguda; el 28 de març del 2024, a la web també –no ho neguem– d’una certa dosi oficial de la Carta Social Europea, amb relació a d’aleatorietat no exempta de subjectivitat de les decisions adoptades pel Comitè Europeu de qui subscriu, ens atrevim a anunciar en aquest Drets Socials a la seva 340a sessió (tinguda a article les cinc novetats principals que s’apro- Estrasburg del 18 al 22 de març de 2024), es va varan al nostre país en l’àmbit del dret laboral anunciar –emetent l’esperada decisió de fons en el que queda d’any. que resol la reclamació col·lectiva d’UGT contra Espanya–, que el màxim previst d’indemnitza- Si bé ara passarem uns primers mesos de ció a la legislació espanyola per als acomiada- convocatòries electorals –les eleccions autonò- ments injustificats no és suficient ni dissuasiu i, miques basques, les catalanes i les europees–, per tant, vulnera la Carta Social Europea –sí, els en què se sol retardar la tramitació legislativa, cèlebres 33 dies per any treballat. podem apostar per cinc cavalls guanyadors al segon semestre d’enguany. Amb independència del fet que és discutible si les resolucions d’aquest organisme són vincu- En primer lloc, destaca, sens dubte, la tan lants o no, ara el Govern espanyol té un termini anunciada reducció de la jornada laboral màxi- màxim de quatre mesos per adaptar-se a les ma legal sense reducció salarial, per establir-la exigències de la Carta Social Europea, i no tenim en les 37,5 hores setmanals. Com es recordarà, cap dubte que aprofitaràla modificació prevista es preveu que s’apliqui de manera progressi- i ja iniciada de l’Estatut dels treballadors per va, de manera que esredueixi fins a les 38,5 afegir-hi l’exigència d’un nou sistema d’indem- hores l’any 2024 –amb el qual cosa ja faríem nització. Encara desconeixem en què consistirà tard– i es culmini el 2025. Falten per conèi- aquest nou sistema, s’intentarà que sigui fruit xer alguns aspectes bàsics sobre com la nova del diàleg social, tot i que es considera la pos- jornada afectarà els contractes a temps parcial, sibilitat d’introduir-hi altres factors diferents a qui correspondrà concretar el nou horari o dels actuals –el salari i l’antiguitat–, com les com garantir-ne l’efectivitat, en un moment en circumstàncies personals de cada treballador. què es comença a criticar el sistema vigent de registre horari. I, a més d’aquests canvis transcendentals en el nostre dret laboral, ja advertits, en el poc espai Doncs bé, llevat que es produeixi una caiguda que ens queda per concloure aquest breu article precipitada del Govern, l’aprovació d’aques- voldríem deixar nota de tres novetats im- ta Llei està garantida enguany. De fet, ja té minents més, ara de caràcter reglamentari però l’ostentosa denominació de: Ley por la que se no per això menys esperades i necessàries: el modifica el texto refundido de la Ley del Esta- desenvolupament del règim jurídic de l’Estatut tuto de los Trabajadores, en materia de reduc- del becari, una exigència ineludible; la preven- ción de la jornada de trabajo y de permisos, ció de riscos laborals en l’àmbit de l’ocupació a para completar la transposición de la Directiva la llar familiar, que ja s’hauria d’haver regulat (UE) 2019/1158, del Parlamento Europeo y del l’any passat, i la també inexcusable substitu- Consejo, de 20 de junio de 2019, relativa a la ció del menystingut Real decret 1435/1985 que conciliación de la vida familiar y la vida pro- regula la relació laboral especial dels artistes en fesional de los progenitores y los cuidadores, y els espectacles públics. por la que se deroga la Directiva 2010/18/UE del Consejo. En fi, el temps dirà si tenim raó o no. LAROBAL