ENTREVISTA als competidors internaa la resta de l’Estat com respectecionls?“No calen reticència. Aquest és un fet molt preo-cupant i que veiem i compartim molts a eufemismes. Quan parlem de competitivitat, estem dels socis de FemCat. És un planteja- parlant d’infraestructures, de comu- El corredor no ment que per força hem de trobar la nicacions i de moviment de mercade- es fa perquè passa manera de capgirar. Miri, li diré una ries, però també d’altres aspectes, com cosa: qualsevol moviment anticapi- la digitalització o l’energia. Treballem per Catalunya. talista pot ser nefast per a la gent que en tots aquests aspectes i procurem fer pretén defensar aquest moviment. Els sentir la nostra veu perquè s’hi avanci Ras i curt” antics com jo ja vam viure l’engany i adequadament. l’ensulsiada del comunisme. I, comp- te, perquè el plantejament del “no a Quant a la cohesió social, les dades de demanar responsabilitats. Penso tot” pot fer que verdaderament en el renda per capita i d’estancament dels que en aquest país som poc de passar futur no tinguem possibilitat de rever- sous de les anomenades classes mitja- comptes, però és fonamental que els tir-ho. I amb això no vull dir que no hi nes no semblen jugar-hi a favor... polítics en passin amb la ciutadania. hagi coses que es fan des del món em- Entenem que el món empresarial Reprenent el que em comentava de la presarial que no siguin correctes, però no es pot desenvolupar si no hi ha burocràcia, sí que és cert que des del no es pot posar tot al mateix sac. Hem un equilibri social. Per a nosaltres, punt de vista de la competència amb de començar a dir ben clar que aques- aquesta cohesió també passa per- altres territoris de l’Estat, com, per ta situació de la negació permanent a què des de les empreses es fomen- exemple, la Franja, on s’estan instal- tot ens pot dur a la ruïna com a país, ti una vinculació amb la cultura i la lant algunes empreses que abans eren i el més greu és que això es destil·la a llengua de Catalunya. I així ha estat aquí, tenim una problemàtica admi- tota la societat en conjunt. Li puc ben sempre l’esperit empresarial català, nistrativa molt gran. Els tràmits bu- assegurar que aquest és un sentiment juntament amb la cultura de l’esforç rocràtics són molt carregosos i, a més, general de l’empresariat català, i és i la innovació. Aquest fet, avui, amb la les persones encarregades de signar molt preocupant. quantitat de gent que s’ha incorporat són molt reticents per problemes de al territori, agafa molta importància. responsabilitat. Els preocupa veure com un país motor Cal treballar perquè no es dilueixin d’Europa com és Alemanya s’estigui des- els nostres valors. Les energies renovables podrien ser un industrialitzant? Ho veiem, per exemple, factor d’industrialització, d’innovació i amb la indústria química... Pel que fa a la imatge de Catalunya al de competitivitat de primer ordre a casa Sí, és molt preocupant. Temem l’efecte món, quina és la seva tasca en termes nostra, però sembla que això ens ha aga- dominó, certament. Els plantejaments d’internacionalització? fat amb el pas canviat... que ens estan fent els grans jugadors Ens plantegem la internacionalit- Aquí hi ha diversos problemes. El més del tauler mundial estan deixant Eu- zació no en el sentit d’exportar, que fonamental és que la mateixa societat ropa fora de joc. Per un costat, Rússia també, com de potenciar una Catalu- no creu en la necessitat de l’empresari, entrant en guerra amb Ucraïna; per nya oberta al món i als plantejaments ni de les empreses ni de la indústria. un altre, els Estats Units ens diuen internacionals. Igual que anys enrere Això fa que tot el que és món empre- que si volem seguretat ens l’hem de els industrials anaven a Anglaterra o sarial, tot allò que crea riquesa perquè pagar, cosa que s’acaba convertint en Alemanya per saber què s’hi feia, nos- el país tiri endavant, desperti molta un drenatge dels recursos que van a la altres tractem de fer el mateix. Si no volem quedar enrere, hem de saber què s’està coent més enllà. La burocràcia, sobretot a Catalunya, és LA PREGUNTA DEL DEGÀ un altre problema? Ho és més el plantejament del no. Els Quina és la salut de la indústria catalana amb polítics haurien d’assumir amb més responsabilitat que qualsevol decisió relació a la indústria europea? de país té repercussions. Aquí, però, ningú no es vol fer càrrec de les reper- La realitat és que des del punt de vista de Catalunya i la resta de l’Estat, veiem cussions, i això acaba portant, en mol- que el PIB creix, però el PIB per capita decreix. Això vol dir que creem poc tes ocasions, a tenir les coses aturades treball amb valor afegit. L’economia espanyola està centrada en els serveis i el temps i temps. És clar que cal escoltar turisme, i això aporta molt poc valor afegit. És cert que es treballa per un tothom, però al final cal decidir. No turisme de més qualitat, però no n’hi ha prou. El que aporta valor afegit és la podem estar permanentment blo- indústria, però anem coixos. No tenim les estructures necessàries per protegir quejant projectes de país per una mi- el teixit empresarial. I li posaré un exemple ben clar, i és el del cost de l’energia noria instal·lada en el no. Això fa que per a la indústria. Aquí, el cost per megawatt hora a la indústria és de 55 €, el país no evolucioni. Els governants mentre que a França és de 23 € i a Alemanya és de 35 €. És clar que això ja ens els elegim perquè decideixin per al fa ser menys competitius. I, com això, moltes altres coses. bé del país, i els votants hauríem de 24 Theknos Juliol-agost 2024