química i cap de la ITAM de la Tor- PROCÉS DE DESSALINITZACIÓ dera. És per això que a la dessalinit- zadora es remineralitza i s’hi aplica PER OSMOSI INVERSA un procés de cloració: s’hi afegeix hidròxid càlcic, diòxid de carboni i Factor de conversió 45% hipoclorit sòdic. I des d’allà s'aboca al Salinitat de l'aigua de mar 39.700 ppm sistema d’abastiment. Salinitat de l'aigua del producte 110 ppm “L’aigua que enviem a l’aixeta és Rendiment d'eliminació de sals 99,7% molt segura, de qualitat. Compleix tota la normativa tant de la Unió © ATL. Europea com espanyola i catalana”, subratlla Llansana. Ara hi ha previs- ta l’ampliació d’aquesta dessalinitza- dues estan a ple rendiment, per dar- tes vegades com calgui. Tenim moltes dora amb una planta de 60 hm³ que rere de RENFE i per davant dels FCG. solucions al nostre abast, però cada una estarà situada al costat, la Tordera II. de manera independent no serveix”, L’ENGINYERIA, EN ACCIÓ considera aquest expert que investi- UN COST ENERGÈTIC ELEVAT És per això, apunta el catedràtic de la ga la recàrrega d’aqüífers, compostos La dessalinització de l’aigua del mar UPC Sánchez Vila, que hi ha en marxa emergents, recursos hídrics i transport és un dels processos més emprats nombrosos projectes de recerca d’en- reactiu en medis heterogenis. Segons per obtenir aigua dolça per al consum ginyeria per intentar reduir aquest Sánchez Vila, les depuradores generen humà o agrícola i les Nacions Unides, cost, com ara conreus de cianobacte- aigua que s’aboca al mar. En lloc d’ai- a través de la iniciativa d’associacions ris capaços de disminuir la pressió o xò, proposa, es podria tractar i tornar a per als ODS impulsa un programa membranes molt més eficients. “L’en- posar en el sistema. “L’aigua depurada que aposta per aquest sistema per fer ginyeria ha de tenir un paper clau per és molt més fàcil de tractar que dessa- front al desafiament global de l’es- optimitzar els processos de tracta- lar aigua del mar. D’aquesta manera es cassetat d’aigua. Tanmateix, obtenir ment i filtració, així com millorar les podria obtenir aigua en més quantitat i aigua potable a partir de l’aigua salada capacitats de les membranes, tot i que més econòmica”, diu. comporta dos hàndicaps importants: el més important és reduir la deman- Una altra opció passa per injectar el primer, que pot tenir un impacte da energètica de les instal·lacions”, aquesta aigua depurada als aqüífers, negatiu en la biodiversitat marina. afirma aquest expert. que tenen la capacitat natural de El residu general del procés, la sal- netejar-la i eliminar-ne els contami- morra, és una aigua amb una concen- Són l’opció més nants. “Aquesta aigua es pot emma- tració elevada de sal que pot afectar la gatzemar allà i tenir-la disponible per població de fauna marina i les posidò-nies del fons marí. “Es fan comprova-segura per garantir- quan faci falta. Serà una aigua méspura i tractar-la serà molt més eco- cions per veure si hi ha afectacions i nos aigua, però nòmic que utilitzar una depuradora estudis per avaluar-ne l’impacte i, de també és la més o una dessaladora. A més, d’aquesta moment, no se n’han trobat!”, asse- cara de totes, manera es podria aprofitar molta més gura la cap de la planta de la Tordera, aigua, que amb les dessalinitzadores, que assenyala que tampoc la captació i el cost extra per exemple.” té un impacte en el medi. “La captació Cal pensar solucions per a un futur és oberta i veiem els peixos que estan repercuteix sobre on, a la incertesa energètica, s'hi suma- nedant a través de les reixes; la veloci- la factura del ciutadà ran cada cop més episodis d’escassetat tat de succió està molt estudiada per- de recursos hídrics. “Caldran més so- què no els xucli.” lucions d’enginyeria que ens permetin El segon hàndicap és cost energètic Ara bé, puntualitza que, tot i que les disposar de més aigua i de més qualitat. elevat que suposa aquest procés, que dessalinitzadores són “l’opció més se- Però cap d’elles per si sola resoldrà el requereix pressuritzar o escalfar l’ai- gura per assegurar-nos aigua sempre problema; necessitem invertir de ma- gua. Algunes plantes disposen de pla- que sigui necessària”, també “és la més nera global per trobar un conjunt de so- ques solars o fan servir energia eòlica cara de totes i el cost extra repercuteix lucions més sostenibles i econòmiques. per reduir la despesa energètica; en el sobre la factura del ciutadà”. I l’enginyeria serà la clau.” l cas, per exemple, de la Tordera “con- És per això, defensa aquest catedrà- sumim 3,6 KW/h per m³”. tic, que davant de la situació actual de De fet, l’energia és la major despesa sequera, les dessaladores no poden individual que tenen aquestes infra- ser l’única solució per garantir l’accés El Col·legi ja està treballant estructures i suposa el 50% del cost a l’aigua de la ciutadania, sinó que cal en la pròxima jornada sobre total de producció. A Catalunya, les combinar mètodes, com ara obtenció enginyeria i canvi climàtic plantes de la Tordera i del Llobregat d’aigua dels embassaments i aqüífers, on s'aprofundirà en aquest juntes constitueixen el segon opera- amb la dessalinització i regeneració. tema, entre d'altres. dor amb més consum elèctric del país, “Cal que arribem a un mecanisme de 330.000 MWh anuals quan les que ens permeti regenerar l’aigua tan- Maig-juny 2024 Theknos 31 LTA ©