ENTREVISTA què fem als equips de govern. La meva missió és difondre criteri i marcar lideratge en qüestions que, potser sen- se ser competència plena del consisto- ri, sí que són cabdals per a la ciutat. Un bon exemple és l’L8, que en realitat de- pèn de la Generalitat. Aquest no és per a nosaltres un tema competent, però sí que ens afecta, i molt. Sobre la meva taula hi tinc crear les dinàmiques de treball necessàries per fer possible tot el que ens afecta quant a infraestructu- res. Hem d’arrossegar el país. Una de les qüestions que sempre és da- munt la taula és tot el que té a veure amb la mobilitat. Els últims anys hi ha hagut canvis profunds en aquest aspecte, tant en la voluntat de disminuir el volum de cotxes com en la promoció de la utilitza- ció de bicicletes. Estem avançant prou en aquest sentit? Considera que hi ha una oferta prou substanciosa en transport públic per fer-ho possible? En el terreny de les infraestructures per a la mobilitat, cal distingir dife- rents àmbits. La ciutat de Barcelona pròpiament dita són uns 100 km.2 Aquí, un 80% dels desplaçaments es fan a peu, en transport públic, bicicle- El degà, Miquel Darnés ,va participar en ta o altres mitjans poc contaminants, l’entrevista a l’enginyer en cap de l’Ajuntament. com ara els patinets. Només un 20% utilitza el cotxe privat o la motocicle- ta per al transport de mercaderies o desplaçaments privats. Tot i així, això més de desplaçaments d’aquest tipus. Parlem d’aspectes més tècnics: actu- significa que tenim una mica més d’un Per això, la nostra visió és que Barce- alment hi ha molts plans d’usos a la milió i mig de desplaçaments anuals lona va més enllà de la mateixa ciutat. ciutat de Barcelona que molts agents en vehicle privat. Però compte, per- La nostra voluntat és que els agents econòmics i professionals consideren què si ampliem la visió a l’àrea metro- responsables també han d’avançar que restringeixen la lliure competèn- politana, aleshores ens trobem que per reduir la pressió dels cotxes a la cia i són un fre per a l’economia de la un 50% de desplaçaments es fan en ciutat i, per aconseguir-ho, nosaltres ciutat, per a l’ocupació i per als serveis. vehicle privat, i això fa sumar un milióhem d’empènyer. S’observen una gran quantitat de locals amb persianes abaixades en dies labo- Quines mesures concretes promouen rables i horari comercial. L’Ajuntament des de l’Ajuntament? té pensada alguna acció per revisar Més enllà de les mesures actuals, el aquests plans d’ús i adaptar-los al con- debat d’aquí a deu anys serà la realit- text actual de crisi econòmica, per a la “El debat d’aquí zació d’un nou túnel per connectarSant Cugat amb la ciutat. Això neces-seva flexibilització, la seva adaptació ala lliure economia sense restriccions i, a deu anys serà sita temps i ens hem de preparar. En- en definitiva, per a la dinamització eco- el nou túnel cara no es té clar com haurà de ser el nòmica de la ciutat? túnel, i hi ha diverses alternatives, Sense ser exactament el meu àmbit, per connectar però el debat hi serà. D’altra ban- és veritat que la crisi va fer estralls. Sant Cugat amb da, el transport públic també s’ha El que el Govern vol és afavorir el d’impulsar i potenciar. En aquest creixement sostenible i empènyer la la ciutat. Això sentit, l’L9 del metro ha tornat a prosperitat de l’activitat econòmica. necessita temps arrencar. S’haurà d’acabar el 2030, També és cert que s’han de fer equi- però mentrestant ja estan entrant en libris amb les instal·lacions antigues iens hem de servei diferents trams. També tocaestendre les línies L1, L2 i L3 a Es-i les normes actuals. Aquest tipus decasos s’arriben a tractar un per un i preparar” plugues, i l’L4 a la Sagrera. a escala personal, per mirar d’arri- 24Theknos Maig-juny 2024