EN PORTADA nonada que té 800 metres de lon- gitud i un diàmetre extern de tres me- tres. Aquesta canonada està soterrada i surt al mar, on una torre de captació eleva l’absorció de l’aigua per evitar xuclar sorres. Al final, l’aigua s’acaba obtenint a una profunditat d’uns 30 metres. En l’extrem d’aquesta torre hi ha una reixa que impedeix que s’hi coli fauna marina. Aleshores, “aquesta aigua va per vasos comunicants fins a una càntera que tenim ubicada a la costa i, des d’allà, l’aigua es bomba a la Dipòsits d'emmagatzematge, de planta, ubicada a dos quilòmetres de la 10.000 m de capacitat cadascun,3 costa”, explica Llansana, que afegeix: a la dessalinitzadora de la Tordera. “de cada 100 litres captats, en surten 45 d’aigua dolça utilitzable” gràcies a un procés de dessalinització, pel qual s’eliminen les sals minerals dissoltes a Interior de la instal·lació l’aigua (vegeu el dibuix de la p. 28). de tractament d’aigua Quan l’aigua del mar arriba a la plan- marina del Llobregat. ta a través d’unes canonades d’impul- sió, primer se li fa una precloració i passa per una primera etapa de filtra- ció a pressió de sorra i antracita per eliminar matèria col·loidal i les petites partícules que podria contenir, i des- prés va a parar a un dipòsit. Aleshores, se sotmet a una segona filtració de sor- ra pressuritzada amb sorra més fina per acabar de retenir qualsevol matè- DESSALINITZADORA FLOTANT AL PORT DE BARCELONA El Govern adquirirà una dessalinitzadora flotant i dotze ria que pugui quedar a l’aigua. Un cop se n’aprofita el contingut energètic, de mòbils per garantir el servei filtrada, l’aigua passa a través d’uns fil- que és elevat, i l’aprofiten per im- d’aigua a la població de les zones tres de seguretat i és aleshores quan es pulsar aquesta aigua restant al mar i més afectades per la sequera. practica l’osmosi inversa, que és el pro- per propulsar nova aigua de mar cap La dessalinitzadora flotant cés central de la planta durant el qual se a l’osmosi. Així mateix la salmorra es s’instal·larà al port de Barcelona i separa l’aigua dolça. fa servir per rentar els filtres de sorra. aportarà 40.000 m al dia a l’Àrea3 Es tracta d’un procediment desco- “És una aigua filtrada amb una con- Metropolitana de Barcelona. bert els anys 60 del segle xx pel qual centració més elevada en sals, cosa Es posarà en marxa en cas que s’aplica molta pressió per fer passar que la fa un medi hostil per als bac- s'activi l’emergència II, que podria aigua per membranes que atrapen teris, i com que és un recurs de què ser a partir de l'octubre. les sals i deixen passar el líquid. En el ja disposem, la fem servir per netejar Aquest sistema permet cas de la ITAM de la Tordera, l’aigua filtres”, apunta Llansana. incorporar més volum d'aigua a del mar es bomba a molta pressió cap L’aigua dolça obtinguda no és apta la xarxa que si es fa a través del a una membrana semipermeable que encara per al consum humà, perquè transport en vaixells, i també impedeix el pas de sals i impureses; se li han tret totes les sals i, per tant, costa quasi la meitat. en aquest moment és quan s’obté, per té una duresa molt baixa. “No passaria Les dotze mòbils s'instal·laran una banda, l’aigua dolça, que perd la res si ens la beguéssim un dia, però a la Costa Brava i cadascuna pressió, i per altra, l’aigua restant o si ho féssim de manera habitual, el produirà 1.000 m al dia, amb els3 de rebuig, que conté un alt percen- nostre cos entraria en osmosi direc- quals es pretén cobrir el 35% de tatge de sals, anomenada ‘salmorra’. ta, un procés pel qual s’igualen les demanda d’aigua de la zona. Uns recuperadors d’energia recullen sals. D’alguna manera, és com beure la pressió que encara té la salmorra, aigua destil·lada”, comenta l’enginyera 30 Theknos Maig-juny 2024