LA PREGUNTA DEL DEGÀ Quin missatge voldríeu transmetre als enginyers i enginyeres que ens llegeixen? Els enginyers i enginyeres tenen un paper clau en aquesta transformació. La tecnologia no és neutral: pot contribuir a fer el sistema més just o, al contrari, perpetuar les desigualtats. En aquest sentit, la realitat és que som bastant crítics amb les propostes de l’última intercol·legial de l’aigua. Les seves conclusions i propostes, en realitat, agreugen encara més moltes de les coses que hem parlat aquí. S’ofereix una mena de barra lliure, i això, en una zona que està caminant cap a l’aridesa a causa del canvi climàtic com és Catalunya, ens sembla una irresponsabilitat. És un full de ruta que ens diu que, com més aigua per a Barcelona, millor, i això no pot ser. Perquè, a banda Les sequeres i els fenòmens extrems Les col·laboracions publicoprivades dels costos, també provoca són cada cop més freqüents. Com sovint són presentades com una solu- desequilibris a la resta del territori. hauríem de preparar-nos? ció. Quina és la seva opinió? Sovint, en el punt de vista dels El primer és fer una bona diagnosi Les col·laboracions publicoprivades enginyers trobem a faltar una visió i una bona prognosi. Amb l’aigua, la poden semblar atractives a curt ter- basada en l’evidència biofísica. clau radica en la mitigació. La pla- mini, perquè traslladen inversions a Pots posar tantes canonades com nificació ha de ser realista i assumir empreses, però en un servei com ara vulguis, que, si no hi ha aigua, que les sequeres, les inundacions i l’aigua —que és un monopoli natural— aniran buides. els episodis extrems són cada vegada comporten molts riscos. A Catalunya, Avui, els animaria a incorporar més freqüents i intensos. Això impli- el 70% de les empreses d’aigua són fi- una visió ambiental i social en tots ca repensar el model urbà, protegir lials d’Agbar, cosa que concentra molt els seus projectes; a pensar en les zones inundables i invertir en in- de poder en poques mans. Això es tra- termes de sostenibilitat i justícia fraestructures resilients. No podem dueix en menys control per part dels hídrica, i a posar el coneixement continuar planejant el creixement de ajuntaments, sobrecostos en les tari- tècnic al servei del dret humà a les ciutats com si els recursos fossin fes i inversions compromeses que no l’aigua. infinits. Cal integrar la variable cli- sempre s’executen. La nostra aposta màtica i els límits biofísics en totes és recuperar el control públic i esta- les decisions urbanístiques i de pla- blir mecanismes de governança més nificació hidrològica. Tot plegat ens democràtics, on la ciutadania tingui obliga a repensar no només el model veu i es puguin auditar tots els pro- hídric, sinó també l’urbanístic, com cessos. De fet, l’antic relator de l’ONU ens asseiem davant de grans monstres vam veure amb la DANA a València o ja parlava dels riscos que comporta gestors privats, que, evidentment, te- les Terres de l’Ebre. posar la gestió de l’aigua en mans pri- nen molts més recursos que nosaltres De mesures, n’hi ha moltes. La vades, ja que això, entre altres coses, a l’hora d’incidir en l’Administració. qüestió és identificar-les i, sobretot, provoca un enorme desequilibri de Per això ens sembla important supe- utilitzar el rigor tècnic i científic per poder. Nosaltres mateixos ho veiem rar el model híbrid i recuperar el con- al bé comú. quan participem en taules en les quals trol públic de l’aigua. l Setembre-octubre 2025 Theknos 23