Al mercat, la demanda d’enginyers tothom i una part per a cada persona què per ell la medicina és aprendre i biomèdics és molt alta. N’hi hauria amb uns components determinats. Els replicar coneixements, i l’enginyeria d’haver més? humans vivim cada cop més anys; per és raonar i saber afrontar problemes. No m’atreviria a contestar categòrica- tant, quan la màquina es desgasti, no- L’enginyeria biomèdica ho lliga. La ment sí o no. A Catalunya es graduen més caldrà reparar-la. diferència amb les altres enginyeries cada any uns 180 enginyers biomèdics. és que la biomèdica té el component Si són pocs o molts és relatiu. Actual- En el número de gener-febrer parlà- de l’ésser, de la vida. Estem a mig camí ment el sector viu un petit boom i fins vem amb Lluís Pareras, gerent de l’àrea entre el que seria la part tècnica, iner- i tot ens passa que molts dels nostres d’Innovació del Col·legi de Metges de ta, tecnològica, i la salut, la medicina. estudiants troben feina abans d’aca- Barcelona, i ens deia que a Catalunya bar la carrera, cosa que penalitza el s’ofereix molt bona formació, però que Es tracta d’una disciplina no gaire co- seu Treball de fi de Grau. Penso que després això no es tradueix en patents. neguda. En canvi, la seva existència estem en un punt àlgid i que la situa- Hi està d’acord? pot fer avançar molt la medicina, i, per ció s’estabilitzarà. Però en som cons- De totes les professions, alguns dels tant, la vida de les persones. Què cal cients, i des de la universitat ens plan- que pitjor ens venem som els engi- fer per arribar a la societat? tegem ampliar el nombre d’estudiants. nyers. Nosaltres ens centrem molt en Més que la disciplina, el que no es co- jo soc de l’opinió de fer-ho de manera la part de resoldre un problema. L’al- neix tant és la titulació, perquè l’engi- progressiva, amb moderació. tra, que és l’activitat que hi ha al vol- nyeria biomèdica sempre ha existit. Pel tant de la professió, a vegades queda que fa a l’educació, penso que cal més A què es deu aquest boom al sector? suport en general. Especialment per a A moltes coses. Primer, ens cuidem cal suport petites recerques, per engrescar l’estu- més. Segon, la tecnologia ens està ofe- diant a fer petits treballs d’investigació. rint solucions a passos agegantats. Al- per engrescar Cal animar els estudiants perquè facin gunes de les tecnologies amb les quals l’estuDiant a fer recerques a nivells més bàsics; el que treballaran els meus alumnes que es- petites recerques, diríem “vivers d’investigació”. tan acabant la carrera encara no estan el que Diem “ViVers al mercat, però molt probablement Ens hem centrat en la seva faceta de formaran part del seu desenvolupa-ment professional. També la tecno- D’inVestigació” docent, però també és investigadora.En quins projectes treballa actualment? logia s’ha fet més comprensible. un Estic treballant molt en l’àmbit cardio- exemple és el fet que hi hagi desfibril- més curta. Sabem resoldre un proble- respiratori, i especialment en la insu- ladors en zones públiques. Aquests ma però no “vendre” aquesta solució. ficiència cardíaca crònica. Hem de- aparells s’han simplificat i s’han apro- És cert que aquest àmbit de l’empre- tectat que les persones amb aquesta pat a la societat. Altres casos d’això nedoria, aquesta part més de mana- malaltia tenen un patró de respiració que comento són la roba sensoritzada gement, d’entendre el conjunt del molt definit. Treballem en un disposi- i els rellotges intel·ligents. És un bon projecte, és més fàcil que els alumnes tiu perquè abans que s’acabin de des- moment, estem a l’alça. l’aprenguin fora. compensar puguin tenir-ho controlat i puguin fer un reset. Quins són els avenços que revolucio- Aleshores, caldria ensenyar altres conei- naran la societat? xements als estudiants d’enginyeria? Contestada l’última pregunta, Be- Sens dubte, la medicina personalitza- No ho sé. El que sí que sé és que ho atriz Giraldo té encara més feina a da. Serà possible gràcies a la impressió necessitaran més endavant, al llarg ENGINYERS BCN. Hi ha prevista 3D i la robòtica. Al final treballarem de la vida. Però és difícil encabir tots una reunió amb ella per preparar el per crear complements per al cos. Si els coneixements que fan falta, algu- tercer fòrum de l’Any de l’Enginye- ens falla una part, la reposarem. Actu- na cosa ha de quedar fora. L’altre dia ria Biomèdica, que se celebrarà el 17 alment, per exemple, s’està estudiant vam tenir una xerrada d’un metge, d’octubre a l’EEBE. Gireu la pàgina crear ronyons artificials. I el mateix en doctor en enginyeria, que deia que, per llegir la crònica del segon. Tot farmacologia. faran pastilles individu- si s’ha d’escollir, és millor fer primer apunta que l’èxit del tercer serà molt alitzades, amb una part genèrica per a enginyeria i després medicina, per- semblant. l COL·LABORA: AMB EL SUPORT INSTITUCIONAL DE: AMB EL SUPORT EMPRESARIAL DE: Juliol-agost 2019 Theknos 31