ObSERVATORI Miquel Darnés Degà dega@ebcn.cat @miqueldarnes LA uNIó fA LA foRçA En una de les famoses faules d’Isop, hi surt enginyers de segon cicle i màsters d’una banda, i engi- una frase que ja forma part de la saviesa nyers tècnics i graduats de l’altra, exercim l’enginyeria popular: la unió fa la força. Estic convençutmitjançant les mateixes funcions i perfils professionals i que, quan ens vam col·legiar, tot i que els mateixos càrrecs, en els mateixos àmbits i sectors. Val potser no n’érem del tot conscients, aquestaa dir que els càrrecs rellevants els ocupen més ells que idea estava subjacent en tots nosaltres, perquè els nosaltres. Deixant a banda les atribucions, que són molt col·legis professionals no hem inventat res. Sense anarsemblants, aquest podria ser un dels motius pels quals es gaire lluny, abans ja hi havia els gremis medievals, quevol mantenir aquesta divisió, única a Europa. tenien molta importància en la vida pública; després Tots plegats ens hauríem d’esforçar per posar aquesta van venir les associacions. La primera associació singularitat, que d’enginyers de Barcelona data del 1863, i agrupava elsestem convençuts enginyers de primera (actuals enginyers industrials imàsters) i els enginyers de segona (actuals enginyersque algun dia dei-xarà d’existir, percal treballar tècnics industrials i graduats), amb l’objectiu principaldessota de l’interès conjuntament de projectar l’enginyeria cap a la societat i la formaciógeneral de l’engi-per potenciar permanent. Han passat 156 anys i aquests objectius nyeria. Cal treballarla professió, encara són vigents. conjuntament per del savi grec, i per això van començar tots junts. Malau-Els nostres predecessors també tenien present la ideapotenciar la pro-fessió en general,sigui quina sigui radament, la cosa es va torçar al cap de quatre dècades. Iencara que costi de creure, la discrepància principal con-sigui quina siguila titulació i siguila titulació sistia en els noms. Als enginyers de primera no els agrada-quina sigui l’espe- va que els de segona es diguessin també “enginyers”, tot icialitat. Nosaltres ja anem fent camí amb la creació de la l’adjectiu desafortunat “de segona”. Van forçar el canvi deMesa de l’Enginyeria Tècnica i Graduats en Enginyeria nom i els de segona es van passar a dir pèrits industrials.de Catalunya (METGEC), de laqutc l’honor de ser L’escissió estava cantada, i el 1905 es va crear l’Associacióel president i que aplega tretze col·legis, els sis del Con- de Pèrits Industrials de Barcelona. sell, més els aeronàutics, agrícoles, informàtics, miners, Tot plegat ja és història, però en ple segle xxi continuend’obres públiques, de telecomunicacions i topògrafs, que les discrepàncies, i, ai las!, també, entre altres coses, pelrepresentem més de 15.000 col·legiats. Estem convençuts nom. Sembla que no agrada que ens diguem ENGINYERS que aquesta és la direcció que cal seguir per avançar i per BCN, perquè, per segons qui, nosaltres no som enginyers,assolir l’objectiu al qual ja aspiraven els enginyers del sinó enginyers tècnics. Cal aclarir que, com a herència delsegle xix, amb molta visió de futur: projectar l’enginyeria segle xix, encara hi ha dues professions regulades en l’en-cap a la societat. l ginyeria de l’àmbit industrial, com també a la resta d’es- pecialitats, però a l’hora de la veritat tant uns com altres, Els acords dolços i suggerents de l’arpista Berta Puigdemasa van posar melodia a la Nit del Col·legiat i la Professió, la gran festa que organitza cada any el Col·legi i que en aquesta 20a edició es va celebrar en l’entorn de somni de la Masia Rosàs, a Sant Cugat, farcida de sorpreses i premis. Foto: © Quim Roser Juliol-agost 2019 Theknos 3