també era necessari. Primer, perquè més avall, al País Valencià, ja estava tallada, i segon perquè, si no, s’hauria produït un caos de grans dimensi- ons. En tot cas, jo prefereixo que em critiquin per excés que per defecte. Hi ha molta gent que no és conscient que conviu amb el risc, sobretot a les ciutats, però la realitat és que hi vi- vim. Per exemple, tothom que viu en un carrer que es diu torrent, rambla o similar, ha de saber que un dia o altre per allà tornarà a circular l’aigua... La realitat és que no en tenim ni consci- ència ni cultura. Un altre aspecte important, suposo, són les pressions per part de sectors com el turístic, en el sentit que les alertes davant d’un cap de setmana poden fer baixar les reserves hotele- res, etc. Com viviu i afronteu això? Per part del sector turístic de pressi- ons directes ja pràcticament no n’hi ha. Ara hi ha més pressió per part del gremi dels transportistes. No els agraden gens els talls, però la realitat és que les pèrdues les haurien tingut igual pel col·lapse a les carreteres. I, per a nosaltres, hi hauria hagut molts més problemes de gestió. És evident que ara tothom pensa en les riuades, però hi ha moltes altres possibles situacions d’emergència. Des d’alteracions marítimes fins a ne- vades importants, passant pels incen- dis forestals, els riscos químics, etc. Sí, sí, això és clar. Quan arribi l’es- tiu, per exemple, ja començarem a parlar de la possibilitat real d’algun superincendi de nova generació... També hem de tenir molt present el risc químic. D’empreses com Seveso n’hi ha fins i tot a la Vall d’Aran, i la es fa amb sirenes i alertes. Però pel A Catalunya també es va viure la pos- gent no ho sap. En tot cas, a l’estiu, que fa a pluges i rierades fortes sen- sible entrada de la DANA, i en diverses per prevenció amb els incendis fores- se preavís, de vegades amb només 30 comarques i poblacions van sonar les tals, el que fem és prohibir la mobi- minuts de marge, a Alcanar ja en te- alertes als mòbils. Hi va haver algunes litat i activitats concretes per evitar nen molta experiència. El CECAT ac- veus crítiques per l’excés d’alerta, i situacions de risc. També prohibim tiva els avisos i tot es posa de seguida això fa pensar en la prevenció. Tenim les cremes controlades. en marxa. poca cultura de la prevenció a Cata- lunya davant de possibles desastres? A Catalunya, doncs, i com a conclusió, Doncs miri, precisament aquestes podem estar tranquils pel que fa a la crítiques demostren la manca de cul- gestió deles emergències? “Si no tens gestors tura en aquest sentit. I, precisament, El risc zero no existeix, i pel que fa a de l’emergència, si no va passar res és perquè es van la gestió d’emergències sempre es pot prendre mesures en prevenció. No va millorar, però crec que nosaltres es- tot plegat acaba passar res perquè la gent es va quedara casa. Es va arribar a esfondrar el sos-tem a anys llum de la resta de comu-nitats de l’Estat espanyol. Això sí, mai essent un caos” tre d’una escola! I el tall a l’autopista no es pot tenir tot controlat. l Gener-febrer 2025 Theknos 27