CONTINUAR LLEGINT L’impacte econòmic de la sequera “L’aigua és un bé complex” Solucions per a tot el territori Tot seguit de la conferència inaugural, es van sentir, en una taula rodona, les veus de representants de diferents sectors econòmics del país, que van analitzar l’impacte de les restriccions amb la declaració de l’estat d’excepcionalitat i els aprenentatges dels últims mesos. Francesc Trillas Doctor i professor d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona La conferència inaugural va tenir com a protagonista la sequera i les seves conseqüències a nivell econòmic. Francesc Trillas, doctor i professor d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, va destacar la complexitat intrínseca de l’aigua com a recurs, afirmant que no s’ajusta fàcilment a les categories tradicionals de béns públics o privats: “L’aigua és un bé complex, essencial per a la vida i la producció econòmica, però difícil de gestionar a causa dels seus múltiples usos i formes”. El que va remarcar és que l’escassetat d’aigua té repercussions significatives en diversos sectors econòmics i afecta directament la producció agrícola, la indústria i el turisme. “Quan hi ha problemes amb l’aigua, hi ha problemes econòmics”, va subratllar. La manca d’aigua no només afecta el benestar de la població, sinó que també té conseqüències negatives a l’ocupació i al Producte Intern Brut (PIB). Per això va emfatitzar la urgència d’abordar la gestió de l’aigua des d’una perspectiva econòmica integral: “És imprescindible invertir en infraestructures físiques i accelerar el canvi tecnològic aplicant una digitalització que optimitzi el control de l’aigua. Cal controlar el consum perquè sigui més racional per part de tots els agents implicats”. Francesc Trillas va argumentar els tres àmbits estratègics en els quals cal actuar: inversió “per no quedar-nos només amb dessaladores, sinó també impulsar la regeneració i la reutilització de l’aigua”; potenciar la col·laboració publicoprivada “buscant que sigui més permanent entre tots els actors”; i incentivar la col·laboració entre les administracions, ja que “és imprescindible una governança amb recursos de persones amb altes capacitats”. Finalment, va incidir en què “perquè aquestes polítiques siguin efectives, cal convèncer la ciutadania” de la importància d’aquestes mesures. D’aquesta manera, tant els representants de les comunitats de regants com del turisme van coincidir a reclamar una major implicació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en l’aportació de solucions per a tot el territori i no deixar que les solucions passin per l’acció proactiva dels sectors. En aquest sentit, Francesc Zucchitello, president de l’Associació Professional d’Empresaris d’Hostaleria de Tossa, va argumentar que “en els últims anys hem fet molta feina per reduir el consum d’aigua al sector turístic, i hem aconseguit estalviar un 50 %. La sequera ens ha impactat molt. Per això, a Tossa i Lloret vam assumir una inversió d’1,5 M € en la dessaladora portàtil, per poder donar resposta a una necessitat mentre l’Administració pública no ens aportava solucions”. Per la seva part, Max Huguet, gerent de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, va asseverar que “l’aigua és vital, imprescindible per a l’hostaleria. La clau està en planificar, controlar i conscienciar”. Les veus crítiques vers l’actuació de l’ACA també van arribar des del sector de l’agricultura. “Per l’ACA, els regants no existim. Només els preocupa l’aigua de boca, però no pensen que potser podran beure aigua, però no es podrà pagar el menjar que s’haurà d’importar. Han tibat molt la confrontació territorial; l’ACA és un ens recaptador que només es preocupa per garantir l’abastament d’aigua a Barcelona”, alertava Miquel Àngel Prats, de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. Al seu torn, Josep Maria Parals, de la Comunitat de Regants del Molí de Pals, va considerar que “la sequera és un problema de país, i cal asseure’s amb tots els sectors per arribar a acords i evitar confrontacions entre els sectors econòmics del país”. Per la seva banda, Ignasi Pons, secretari general de la Federación Empresarial de Carnes e Industrias Cárnicas (FECIC), va optar per pensar en futur: “Cal mirar endavant per buscar noves solucions a través del diàleg, sense recriminacions. Ens trobem en un punt d’inflexió positiu i tots ens posarem a treballar per optimitzar processos i veure com reutilitzar l’aigua”.