Com valora el seu col·lectiu l’estat de les infraestructures al nostre país?

És evident que a Catalunya tenim un dèficit d’infraestructures. A mi m’agrada veure-ho, però, des d’una visió més qualitativa que no pas quantitativa perquè al final els recursos són escassos i s’han d’equilibrar en el territori. Catalunya té un pes del 19% en el PIB espanyol; per tant, li toca un 19% de les inversions. Doncs depèn de quines inversions estiguem parlant. Habitualment ens fixem en les infraestructures de transport: ports, aeroports, carreteres, ferrocarrils… Però no ens fixem tant en altres tipus d’infraestructures tan necessàries com les anteriors, com per exemple les infraestructures de l’aigua, de la gestió de residus… Respecte al dèficit d’interconnexió de les xarxes d’aigua potable, per exemple, a mi m’agrada fer un símil amb el tema de l’energia. El sistema energètic és un sistema interconnectat i és impensable que una zona tingui un abastament energètic adequat pel sol fet que tingui vent o salts d’aigua i un altra part del territori, com que no en té, no es pogués abastar. Una qüestió fonamental en les infraestructures és la interconnexió de xarxes, per assegurar la quantitat i també la qualitat, per exemple, de l’aigua. D’altra banda, hi ha infraestructures que ja sabem construir i gestionar com les estacions de regeneració d’aigua potable, com l’ERA del Prat de Llobregat. Són infraestructures que les podem posar en marxa perquè ja tenim el coneixement i el talent per desenvolupar-les, sigui amb capital públic o privat.

Com es pot millorar l’eficiència de les infraestructures?

Els recursos hídrics són limitats i l’eficiència en la seva gestió és la clau per al futur, ja que tindrem una pressió a les ciutats que anirà creixent. L’emergència climàtica posa sobre la taula augmentar aquesta eficiència. I per guanyar la batalla de l’eficiència hem de fer més amb menys, consumir menys recursos i reutilitzar l’aigua, cosa que ja sabem fer. La depuració de les aigües residuals és un procés que de manera natural els rius ja fan. Els humans ho compliquem perquè ens concentrem en ciutats i necessitem accelerar aquests processos de manera artificial en depuradores d’aigües residuals i estacions  potabilitzadores. Ara, fins i tot, ja sabem fer un pas més perquè l’aigua que fem servir som capaços de regenerar-la i retornar-la al sistema. Ja es fa en usos agrícoles i industrials, però estic segur que aviat es podrà fer amb aigua de boca. I això és el futur.

Darrerament s’han posat en marxa diferents iniciatives de col·laboració publicoprivada en sectors estratègics, com és el cas d’Aigües de Barcelona. Quins beneficis aporta aquest model?

L’aigua és un bé comú. L’aigua és de tots. L’aigua, però, l’hem de captar, l’hem de tractar i l’hem de distribuir. En definitiva, l’hem de gestionar i hem de fer que el sistema funcioni, i l’hem de mantenir. I tot això té un cost, associat a la gestió de l’aigua. Després la gestió pot ser pública o privada, però el cost de la mateixa no desapareix. En aquest cas, és aquí on una empresa com Aigües de Barcelona és capdavantera, aportant coneixement, recerca i la cultura de l’aigua, no només la gestió. Aigües de Barcelona, una companyia amb més de 150 anys d’història, ha atresorat un coneixement que reverteix en el bé comú.

Quins reptes té el Col·legi d’Enginyers de Camins?

L’humanisme forma part del nostre ADN. El nostre repte és mantenir-nos sempre al servei de la societat. Millorar la qualitat de vida de les persones i del planeta, i l’economia del país. Som gairebé 3.000 col·legiats, que operem a 50 països del món i amb només un 1,7% d’atur. Formem una gran família, amb una clara vocació d’acostar-nos als joves enginyers i enginyeres.