Seguint l’exemple de l’Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat, que va construir una planta per extreure i impulsar aigua de l’aqüífer cap a Barcelona, el 1909 Aigües de Barcelona va posar en funcionament la Central Cornellà per augmentar la capacitat de captació d’aigua.
L’aqüífer del Llobregat ocupa un espai subterrani de 110 km2, que s’estén des de Pallejà fins al mar, amb cavitats que poden contenir aproximadament entre 50 i 100 hm3 d’aigua. Està dividit en dues parts, l’aqüífer lliure i el captiu, que comença a Cornellà de Llobregat, amb una aigua de més qualitat. Als anys cinquanta, l’aqüífer proporcionava el 80% dels recursos hídrics per donar resposta a l’expansió demogràfica de l’àrea metropolitana. Llavors es va produir un fort episodi de sequera que es va prolongar durant anys i que va acabar implicant una baixada progressiva del nivell freàtic. Fins al punt que Aigües de Barcelona va decidir construir la planta potabilitzadora (ETAP) de Sant Joan Despí per poder utilitzar l’aigua superficial i ampliar els recursos hídrics de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Amb la nova instal·lació es va deixar de dependre de l’aigua subterrània del Llobregat. A més, la companyia va prendre una decisió estratègica a llarg termini: utilitzar l’aqüífer del Llobregat com a gran reserva estratègica per a l’àrea metropolitana de Barcelona. A partir del 1955, quan s’inaugura l’ETAP de Sant Joan Despí, i durant la dècada dels seixanta, Aigües de Barcelona va protagonitzar un procés d’aprenentatge de casos de recàrrega d’aqüífers de forma artificial, a fi de preservar aquesta gran reserva d’aigua.
Es van començar a fer treballs d’escarificació de la llera del riu Llobregat per facilitar la penetració d’aigua superficial cap a l’aqüífer i que s’anés estenent per tota la seva superfície de forma natural. També es van realitzar aplicacions de recàrrega artificial en pous ubicats a l’aqüífer del riu Besòs.
Per impulsar aquesta decisió estratègica, l’any 1969 es va redactar un pla per injectar de forma artificial aigua a l’aqüífer del Llobregat a partir dels pous de la Central Cornellà, que van passar a ser pous no solament de captació, sinó d’infiltració d’aigua procedent de la potabilitzadora de Sant Joan Despí. Una iniciativa que ja aquells mateixos anys va ser estudiada en universitats dels Estats Units. Per fer la recàrrega es va passar a utilitzar excedents d’aigua de la potabilitzadora. El fet d’estar tractada feia que l’aigua ja entrés amb bona qualitat dins l’aqüífer. Tot el procés en garantia els nivells, fet que no només ha generat una reserva estratègica per a l’àrea metropolitana de Barcelona, sinó que també ha servit per crear barreres per evitar-ne la contaminació i la salinització. Una aposta que la companyia va fer fa 50 anys i que es manté vigent i garanteix un alt nivell de qualitat de l’aigua que abasta diàriament més de tres milions de persones i centenars d’indústries.
