òrbita el 2028 el primer satèl·lit per a la construcció d’una estació solar de VANGUARD I, EL PRIMER SATÈL·LIT SOLAR més de 10 MW de potència. DARRERES INVESTIGACIONS L’aportació científica més recent en El satèl·lit Vanguard I és una esfera panells solars, sis petites cèl·lules aquest camp és un article publicat el d’alumini de només 1,47 kg de pes i fotovoltaiques que van permetre 17 de setembre passat per científics 16,5 cm de diàmetre, amb sis antenes mantenir el seguiment de la nau del Regne Unit i la Xina a la revista ci- de 30 cm de longitud. Va ser llançat via ràdio durant poc més de sis entífica Joule, del prestigiós grup edi- a l’espai per l’Armada dels Estats anys (a hores d’ara el seguiment torial Cell, centrada en treballs d’in- Units el 17 de març del 1958 (la d’aquest satèl·lit es fa per vestigació i propostes tècniques per NASA no va ser creada fins al juliol telescopis). als desafiaments energètics globals. d’aquell mateix any) i a hores d’ara Les sis petites plaques solars Els autors avaluen el possible aprofi- és el satèl·lit artificial més antic del Vanguard I, fabricades per Bell tament d’equips d’energia solar espa- que es manté en òrbita, atès que Telephone Laboratories, tenien cial en el procés de descarbonització els tres equips similars llançats amb en total una potència de 5 mW del sistema elèctric a escala europea. anterioritat —els soviètics Sputnik 1 i (1 mil·liwatt és una mil·lèsima Les simulacions i els models aplicats Sputnik 2, i Explorer 1 dels EUA— van part d’1 watt). En l’actualitat, pels autors d’aquest estudi indiquen quedar destruïts poc després entrar els panells fotovoltaics d’ús que, si es fan realitat les previsions en servei. A més, el Vanguard I residencial més comuns tenen de millora dels sistemes de captació va ser el primer satèl·lit dotat de potències d’entre 400 W i 550 W. (i en concret els desenvolupats per la NASA que fan servir heliòstats o con- Satèl·lit centradors de raigs solars) i es millora Vanguard I. també el transport d’energia solar es- pacial amb sistemes de microones, cap a l’any 2050 Europa podria aconseguir d’aquesta nova font renovable, a un preu competitiu, el 80% de l’electri- citat que necessita per fer realitat els NEWSPACE A TARRAGONA CaixaForum Tarragona presenta objectius de reducció de les emissionsde gasos d’efecte hivernacle. L’ener-JA NO ÉS UN SOMNI del 27 al 30 de desembre gia solar espacial també podria cobrir OBTENIR ENERGIA DE del 2025 Explora: satèl·litsartificials, una activitat creadamés d’un 70% de les necessitats actu-L’ESPAI, PERÒ ENCARA als de bateries. Els autors indiquen, NO ÉS DEL TOT VIABLE en col·laboració amb l’Institut però, que l’aprofitament de l’energia d’Estudis Espacials de Catalunya solar espacial és un complement a la que mostra el present i el futur resta de tecnologies —inclòs l’hidro- de la nova economia de l’espai o gen com a vector d’emmagatzemat- l’energia solar espacial és una pro- NewSpace. ge— en el camí de les zero emissions posta coneguda des de la dècada de Aquesta mostra, que de gasos d’efecte hivernacle. 1960 i que fins ara ha estat “sempre inclou activitats pràctiques i Els resultats d’aquest estudi, lide- descartada per l’alt cost econòmic i està recomanada per a tota rat per enginyers del King’s College els desafiaments tecnològics”. Olga mena de públic a partir de sis de Londres, mostren que la tecnolo- Zamora indica que l’estudi publicat anys, explica les tecnologies gia avança ràpidament i que les apli- a Joule no aborda aspectes tècnics espacials més avançades i cacions modernes poden afavorir la com ara els possibles problemes en la com poden ajudar la nostra disponibilitat d’energia de font reno- construcció, el llançament, la posada societat. L’activitat contribueix a vable. Tot i això, la llista de problemes en òrbita, l’assemblatge orbital, la ge- entendre què són els CubeSats, que encara cal solucionar és molt neració d’escombraries espacials, la inclosos els CubeCats, sèrie de llarga. En aquest sentit, consultada necessitat de nous marcs reguladors, nanosatèl·lits desenvolupats al per Science Media Centre Espanya, la viabilitat de la transmissió sense NanoSat Lab de la Universitat Olga Zamora, astrònoma de suport cables per ràdio a la Terra i el possible Politècnica de Catalunya. a l’Institut d’Astrofísica de les Canà- impacte en l’atmosfera i la seguretat ries, recorda que l’aprofitament de espacial. l Novembre-desembre 2025 Theknos 43 MSAN ©