“Estem nodrint una IA pròpia amb totes les dades perquè ens anticipi escenaris a un o dos dies vista, sobretot en els incendis canviants” poden afectar persones i ecosistemes? Com va viure, per exemple, encara que fos des de la distància, els incendis de Galícia i Castella del final de l’estiu? Bé... Has de pensar que és el nostre dia a dia. Des del punt de vista ecosistèmic, la natura es refà i recupera els espais. El foc és un element més d’aquests ecosistemes. Però, com és lògic, el punt de vista antròpic és molt fatalista. El que sí que cal és evitar l’alta recurrèn- cia. Però si no hi ha recurrència, i evi- dentment no hi ha desgràcies en vides humanes, per un foc no passa res, més enllà de la pèrdua d’activitat primària. La realitat és que per a un paisatge, fins a 20.000 o 30.000 hectàrees cremades, no és res greu, tot i que segurament passarem d’un paisatge de mosaic a un paisatge homogeni, i això no és bo. Tot plegat també és molt relatiu, per- què és obvi que no és el mateix que es cremin 20.000 hectàrees en un bosc immens del Canadà que aquí. En tot cas, com deia, el problema és antròpic i de riscos sobre la població humana. En aquest sentit, quan parlem dels efectes sobre les persones, cal molta política brut; ho és un ple de plàstics, de papersCom es prepara el Cos de Bombers per d’autoprotecció. Per sort, en general, o d’altra brossa artificial. afrontar escenaris més extrems de se- a casa nostra la tipologia constructiva Amb tot això, ara, com a societat, quera i calor? suporta bastant bé els incendis. hem d’arribar a un acord. El bosc és Bàsicament, necessitem un paisatge una font de recursos renovables i de defensable. La realitat és que la capa- Per acabar, com veu el futur en els proximitat, sempre que siguin ges- citat d’extinció està molt per sota de pròxims deu anys? tionats adequadament. Cal fer que com estan evolucionant els incendis. Això dependrà molt d’arribar a un aquest aprofitament sigui sostenible La nostra màxima preocupació és la acord com a societat. Cal invertir molt i competitiu. Aquest és el gran repte; població, i aquí és on s’ha de focalit- en l’espai rural-forestal amb una apos- cal actualitzar quin aprofitament en zar l’energia. Per sort, aquest any no ta forta que permeti que sigui un mo- fem des d’un punt de vista tècnic i hem tingut més d’un o dos incendis tor dinamitzador. Això avui no exis- realista. Cal integrar silvicultura i ra-grossos alhora. I això és així gràcies a teix, ja que la majoria de les polítiques maderia. Si ho fem bé, reduirem molt la prevenció i la divulgació, que per- es fan segons una visió molt urbana. el risc d’incendis. Cal acompanyar els meten reduir les causes antròpiques. Però soc mitjanament optimista. El boscos cap a la maduresa, però per que és important és que tenim la idea això calen diners. I cal fer-ho, perquè Com es gestiona la pressió emocional de cap a on hem d’anar. El diagnòstic és l’evolució del clima ens constreny. de lluitar contra grans incendis que clar, però la situació s’agreuja. l Novembre-desembre 2025 Theknos 25