ENTREVISTA cífics per a cada àmbit, les seves casuístiques i els escenaris comple-xos. És un cos en què tots els mem-EL PITJOR ESTIU DE LA DÈCADA bres som facultatius i, entre altres Dades recollides entre l’1/6 i el 15/9 del 2025. formacions, hi ha força enginyers fo- restals, com jo mateix. Al capdavall, és Superfície cremada Nombre un grup on cal analitzar, tenir criteri i d’incendis donar respostes ràpides. Quines eines tecnològiques feu servir per analitzarelcoportamendelfm t oc? Nosaltres ens nodrim de fonts d’infor- mació enfocades a entendre la física 649,98 ha 8.615 ha 1.333 2.168 del foc. Essencialment, treballem amb totes les eines meteorològiques que estan al nostre abast, així com les que 2024 2025 2024 2025 proporcionen coneixements sobre la situació de la vegetació des del punt de vista hídric. També disposem d’esce- Font: Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; Departament d'Interior i Seguretat Pública. naris històrics. Hi ha altres elements que la tecnologia facilita, com són els formació meteorològica ha evolucio- Per fer-nos una idea del que estem mapes orogràfics. En tot cas, cal tenir nat molt. Pel que fa als simuladors, tot parlant, a Torrefeta es va generar en informació molt robusta, perquè a i que existeixen, realment no t’ajuden relativament poca estona un piro- Catalunya tenim molta complexitat i a prendre decisions ràpides; nosaltres cúmul d’uns 14.000 metres d’altura, sempre ens hem d’anticipar. no els fem servir. cosa que va provocar vents de direc- ció canviant de fins a 125 km/h. Com ha evolucionat l’ús de dades, Quines necessitats tècniques o innova- mapes digitals i simuladors de propa- cions creu que podrien millorar encara Hi ha algun tipus d’IA que integri gació en els darrers anys, i fins a quinmés la gestió dels grans incendis? aquestes qüestions? punt les eines de teledetecció formen Doncs, precisament que els simula- De fet, tot just comencem a enten- part de la seva operativa diària? dors s’ajustessin millor a les neces- dre els fenòmens de pirocombustió En un dels aspectes en què més s’ha sitats. Per exemple, que integrin l’es- amb els meteoròlegs. I estem nodrint evolucionat són les eines de desple- tructura atmosfèrica, cosa que encara una IA pròpia amb totes les dades per- gament, sobretot en cartografia di- no fan. I aquest punt de l’estructura què ens anticipi escenaris a un o dos gitalitzada, cosa que facilita la iden- atmosfèrica és, avui, de vital impor- dies vista, sobretot en els incendis can- tificació de punts crítics i clau en tància. Ho veiem amb la formació dels viants. Però som només a l’inici. Cata- temps real. Això és molt important, ja coneguts pirocúmuls i dels focs de lunya és un gran laboratori, per la gran ja que permet arribar més ràpidament sisena generació. Fa vint o trenta anys quantitat i diversitat d’incendis. als punts òptims d’actuació, és a dir, alsnecessitaves moltes hores de com- punts on tenim una oportunitat de bustió de bosc perquè es formessin Com es gestiona l’equilibri entre la frenar el foc. Sortosament, tot el que pirocúmuls, però avui aquestes es- necessitat de l’existència de boscos té a veure amb fotografies, referènci- tructures es desenvolupen de manera primaris i la neteja del sotabosc, que es i mapes està molt més socialitzat. rapidíssima. Ho hem vist aquest estiu potser facilita l’extinció, però, en can- A més, aquesta informació es retroa- amb l’incendi de Torrefeta del juliol, vi, pot afectar la biodiversitat i apor- limenta, de manera que cada dia que on durant uns vint minuts el foc va tar més sequedat del terreny? passa tenim més dades. També la in- recórrer milers d’hectàrees per hora. És un tema molt complex i ens tro- bem amb discursos molt simplificats. La realitat és que aquí tenim un pai- LA PREGUNTA DEL DEGÀ satge on gairebé no existeixen boscos primaris. Els nostres ecosistemes han tingut des de fa molts anys molta pres- Quin paper tenen els enginyers en el repte sió humana. Però des de la postguerra de la gestió d’incendis forestals a Catalunya? això ha canviat molt. La concentració urbana i la despoblació del món rural Hi ha molt espai per recórrer en tot el que té a veure amb la física atmosfèricahan fet que els boscos on hi havia ha- i amb el desenvolupament de la tecnologia necessària per apropar-nos a gut molta intervenció humana s’hagin millorar-ne la comprensió. En vint anys, he vist una evolució molt gran en el abandonat de cop i tinguem grans ex- comportament dels incendis, i vint anys són molt pocs. També hi ha un gran tensions molt homogènies. Per altra potencial en el desenvolupament de la silvicultura i l’ecologia. Hem de caminarbanda, tenim una visió molt antròpica cap a sistemes i paisatges més resilients i més resistents. del que és un bosc net o un bosc brut. Un bosc amb sotabosc no és un bosc 24Theknos Novembre-desembre 2025